sábado, 19 de diciembre de 2009
sábado, 5 de diciembre de 2009
martes, 1 de diciembre de 2009
martes, 17 de noviembre de 2009
ESTRELLA DE JAVALAMBRE 2010
30 y 31 enero 2010XXI Reunión Libre Estrella de Javalambre
Lugar: Camping Villa de Manzanera, Manzanera (Teruel)Organiza: Moto Club Zona EstivalPrecio: 15 eurosContacto: web: http://www.mcze.alojalo.info/ email: estrelladejavalambre@gmail.com telefonos: 609 346 845 y 977 37 06 41 (a partir 21:00 horas)Sábado, a las 16,00hs Apertura de inscripciones en el Camping. Desfile de las antorchas, con las motos, por las calles del pueblo. Fiesta y baile en el local social del pueblo. Domingo: a partir de las 11:00 hs subida a por la medalla a la sierra de Javalambre, por una pista transitable. Aperitivo, sorteo de regalos y despedida de la Reunión
Lugar: Camping Villa de Manzanera, Manzanera (Teruel)Organiza: Moto Club Zona EstivalPrecio: 15 eurosContacto: web: http://www.mcze.alojalo.info/ email: estrelladejavalambre@gmail.com telefonos: 609 346 845 y 977 37 06 41 (a partir 21:00 horas)Sábado, a las 16,00hs Apertura de inscripciones en el Camping. Desfile de las antorchas, con las motos, por las calles del pueblo. Fiesta y baile en el local social del pueblo. Domingo: a partir de las 11:00 hs subida a por la medalla a la sierra de Javalambre, por una pista transitable. Aperitivo, sorteo de regalos y despedida de la Reunión
jueves, 8 de octubre de 2009
jueves, 20 de agosto de 2009
lunes, 17 de agosto de 2009
NOVES FORMES D’AUGMENTAR LA POTENCIA DE UNA MOTO
Des de fa un temps les motos han trobat una nova forma de donar potencia i velocitat.
No es tracta de cap gadget electrònic, de cap element aerodinàmic ni de fer cap rebaix de pes, aportant elements mes lleugers. Es tracta ni mes ni menys de l’equipament del motorista.
Un motorista “trucat”, per ser mes potent i veloç, consisteix amb:
Un casc minimalista, per que es vegi la cara de velocitat
Un sota-casc que sols ens cobreix els cabells fet amb un mocador de mida variable segons cada motorista.
Ulleres de sol, com mes macarres millor.
Samarreta negra, preferentment de AC-DC.
Armilla de pell amb els emblemes mes americans possibles, a poder ser un de la ruta 66.
Jaqueta també de pell, però, el element mes important son els serrells la mida d’amplada i llargària d’aquests es importantissim per aconseguir l’objectiu desitjat.
Pantalons de pell també amb serrells o en el seu defecte es pot substituir per texans estripats.
Un cinturo a conjunt amb tots aquest elements amb una sivella de una coneguda marca de motos americana.
Botes: Son molt importants, sobretot si son fabricades a Valverde del Camino i pintades amb color negre, però el que mes ajuda es la llargària de la puntera com mes llarga mes aporta al bon funcionament del conjunt.
Per quant ens trèiem el casc minimalista ens pot anar molt ve un barret de cowboy.
I molt important els elements estètics inserits directament en el cos del motorista, com per exemple tatuatges, pírcings, cabell llarg (en cas de no patir alopècia) i barbes de tot tipus.
A mes d’aquest elements, hi ha uns altres, que no influeixen tant amb la potencia i velocitat de la maquina si no en l’experiència i les virtuts del motorista.
Quan un motorista vol iniciar la seva carrera te que tenir clar que el preu i el país de procedència de la moto te molt a veure amb el seu grau d’experiència, es a dir si es vol presumir de ser un gran motard, tindríem que comprar-nos la moto de mes cilindrada i de preu mes alt, sobretot si la nostra edat es propera a la jubilació i no es te cap experiència anterior en anar en moto.
Crear un grup motard amb varies persones del teu entorn també influeix amb les virtuts anteriors, aquest grup te que tenir un nom amb connotacions satàniques i crear un logotip que anirà serigrafia’t en qualsevol part del motorista, del seu equipament o directament al damunt de la moto. Aquest element servirà per passar per els carrers de pobles i ciutats fent el màxim de soroll possible i per lluir els nostres uniformes perfectament conjuntats.
Totes aquestes conclusions les he anat recopilant desprès de veure la gran quantitat de motars que es troben a les concentracions d’estiu a tota la nostra geografia.
Jo fins aquest moment no entenia que fos tant indispensable, però com ells mateixos diuen: “es tracta d’un altre filosofia”
Des de fa un temps les motos han trobat una nova forma de donar potencia i velocitat.
No es tracta de cap gadget electrònic, de cap element aerodinàmic ni de fer cap rebaix de pes, aportant elements mes lleugers. Es tracta ni mes ni menys de l’equipament del motorista.
Un motorista “trucat”, per ser mes potent i veloç, consisteix amb:
Un casc minimalista, per que es vegi la cara de velocitat
Un sota-casc que sols ens cobreix els cabells fet amb un mocador de mida variable segons cada motorista.
Ulleres de sol, com mes macarres millor.
Samarreta negra, preferentment de AC-DC.
Armilla de pell amb els emblemes mes americans possibles, a poder ser un de la ruta 66.
Jaqueta també de pell, però, el element mes important son els serrells la mida d’amplada i llargària d’aquests es importantissim per aconseguir l’objectiu desitjat.
Pantalons de pell també amb serrells o en el seu defecte es pot substituir per texans estripats.
Un cinturo a conjunt amb tots aquest elements amb una sivella de una coneguda marca de motos americana.
Botes: Son molt importants, sobretot si son fabricades a Valverde del Camino i pintades amb color negre, però el que mes ajuda es la llargària de la puntera com mes llarga mes aporta al bon funcionament del conjunt.
Per quant ens trèiem el casc minimalista ens pot anar molt ve un barret de cowboy.
I molt important els elements estètics inserits directament en el cos del motorista, com per exemple tatuatges, pírcings, cabell llarg (en cas de no patir alopècia) i barbes de tot tipus.
A mes d’aquest elements, hi ha uns altres, que no influeixen tant amb la potencia i velocitat de la maquina si no en l’experiència i les virtuts del motorista.
Quan un motorista vol iniciar la seva carrera te que tenir clar que el preu i el país de procedència de la moto te molt a veure amb el seu grau d’experiència, es a dir si es vol presumir de ser un gran motard, tindríem que comprar-nos la moto de mes cilindrada i de preu mes alt, sobretot si la nostra edat es propera a la jubilació i no es te cap experiència anterior en anar en moto.
Crear un grup motard amb varies persones del teu entorn també influeix amb les virtuts anteriors, aquest grup te que tenir un nom amb connotacions satàniques i crear un logotip que anirà serigrafia’t en qualsevol part del motorista, del seu equipament o directament al damunt de la moto. Aquest element servirà per passar per els carrers de pobles i ciutats fent el màxim de soroll possible i per lluir els nostres uniformes perfectament conjuntats.
Totes aquestes conclusions les he anat recopilant desprès de veure la gran quantitat de motars que es troben a les concentracions d’estiu a tota la nostra geografia.
Jo fins aquest moment no entenia que fos tant indispensable, però com ells mateixos diuen: “es tracta d’un altre filosofia”
miércoles, 29 de julio de 2009
ENS FALTA ACTIVITAT
Des de la sortida a la Estrella de Javalambre, ja no ens em mogut mes, no se si es la edat, la vida sedentària o jo que coi se, però la qüestió es que estem parats, ni tant sols jo ja escric en aquest bloc. Sort de la proposta d’en Pep de fer una sortida de col·legues el dissabte dia 1 d’agost que si no ni veuren’s no faríem, pero la propera sortida te mol bona pinta i podria ser un dia rodo, carreteres de montanya ,de la plana i un bon dinar amb una bona colla d’amics.
Ve, la meva proposta es tornar a la Estrella de Javalambre 2010, us hi apunteu?
feu corre la veu i podrem fer una bona colla.Ja em direu el que però pot ser molt interessant.
Ve, la meva proposta es tornar a la Estrella de Javalambre 2010, us hi apunteu?
feu corre la veu i podrem fer una bona colla.Ja em direu el que però pot ser molt interessant.
sábado, 31 de enero de 2009
martes, 27 de enero de 2009
XX ESTRELLA DE JAVALAMBRE 2009
Que dir que no s’hagi dit? Dons que anar amb moto amb una colla tan heterogènia però ben avinguda es un plaer, gaudir d’una ruta d’anada marcada per el vent, però d’una singularitat excepcional, va ser la cirereta del pastis d’una jornada amb estones bones i no tant bones.
Les bones com he dit abans: els companys de viatge, els paisatges, les estones de repòs com el l’esmorzar , el dinar o les tertúlies que es generen en aquest actes, el retrobament amb el poble de Manzanera i els seus habitants i la pujada al pic de Javalambre, amb un paisatge excepcional.
Les no tan bones: que un dels companys de viatge no arribés al nostre destí, que un altre veies la seva moto per terra i la ultima píndola una punxada a l’autopista i no poder tornar tot el grup a fer una cervesa a Cal Micky. El vent? No va ajudar, però amb la especial il·lusió amb la que varem emprendre aquest viatge, va quedar en una anècdota per explicar en les nostres converses moteres en qualsevol bar.
Però la cosa no acaba aquí, ens esperen en el futur molts viatges i perquè no, l’any vinent tornar a buscar la preuada “Estrella de Javalambre”.
Que dir que no s’hagi dit? Dons que anar amb moto amb una colla tan heterogènia però ben avinguda es un plaer, gaudir d’una ruta d’anada marcada per el vent, però d’una singularitat excepcional, va ser la cirereta del pastis d’una jornada amb estones bones i no tant bones.
Les bones com he dit abans: els companys de viatge, els paisatges, les estones de repòs com el l’esmorzar , el dinar o les tertúlies que es generen en aquest actes, el retrobament amb el poble de Manzanera i els seus habitants i la pujada al pic de Javalambre, amb un paisatge excepcional.
Les no tan bones: que un dels companys de viatge no arribés al nostre destí, que un altre veies la seva moto per terra i la ultima píndola una punxada a l’autopista i no poder tornar tot el grup a fer una cervesa a Cal Micky. El vent? No va ajudar, però amb la especial il·lusió amb la que varem emprendre aquest viatge, va quedar en una anècdota per explicar en les nostres converses moteres en qualsevol bar.
Però la cosa no acaba aquí, ens esperen en el futur molts viatges i perquè no, l’any vinent tornar a buscar la preuada “Estrella de Javalambre”.
lunes, 26 de enero de 2009
Llego el día. Las 8 de la mañana todos apunto para partir, ¿quien primero? Pep se decide, gira a la derecha, todos pensamos. ¿No era ala izquierda?....Ala izquierda mejor, la C-25 no la soporto pensé…..Vamos avanzando por una carretera estrecha pero deliciosa, pasamos por unos cuantos pueblos y llegamos a mi querida C-25, de nuevo la vuelvo a maldecir.Nos encontramos con el negro, en Bell Lloc en el restaurante, desayunamos como unos marqueses y reemprendemos la marcha. La carretera se hace más y más excitante y el viento empieza a cobrar un protagonismo inesperado. Calaceite nos trae un nuevo contratiempo. La verrugas dice vasta. Se nos queda cara de tontos y a mí me da mucha pena. Tras la despedida continuamos con un efectivo menos. El viaje nos depara muchos contratiempos. Todo el aire del mundo nieve, agua y algún que otro trozo de árbol en medio de la pista con todo llegamos a manzanera. Por la mañana subimos por la estrella, 20 km de tierra y de un asfalto peor que la propia pista forestal. LA vuelta nos dejo con otra baja, un tornillo nos dejó sin rueda trasera en la moto del pep que ni todos los spray del mundo pudieron recuperar. La grúa se encargó de la moto y un taxi del pep. Con el disgusto continuamos y poco antes Tarragona tuvimos que practicarle un remiendo de urgencia ala 883. Sin más contratiempo llegamos a casa.
sábado, 17 de enero de 2009
A la vejez viruela
Con ropa prestada los huesos entumecidos y las ganas intactas, nos dirigimos a Manzanera.El reencuentro con la carretera me traslada a 20 kilos atrás y unos cuantos años menos. Hoy delante de casa e visto a un señor de 80 años renqueante enfilado a un árbol podándolo .seguramente a mí con 46 me costara menos enfilarme a mi fiel y bellísima ST
domingo, 11 de enero de 2009
sábado, 10 de enero de 2009
Amics de cal micky motogrup.
Primer de tot som amics, Desprès motards, tenim amb comú que a tots ens agraden les motos, i no necessitem estatuts i documents per fer allò que a tots ens agrada, anar en moto. Des de aquest blog volem fer publiques les nostres sortides i publicar fotos de totes elles.
El motiu del nom es evident, tots ens reunim al local del mateix nom.
Primer de tot som amics, Desprès motards, tenim amb comú que a tots ens agraden les motos, i no necessitem estatuts i documents per fer allò que a tots ens agrada, anar en moto. Des de aquest blog volem fer publiques les nostres sortides i publicar fotos de totes elles.
El motiu del nom es evident, tots ens reunim al local del mateix nom.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)