XX ESTRELLA DE JAVALAMBRE 2009
Que dir que no s’hagi dit? Dons que anar amb moto amb una colla tan heterogènia però ben avinguda es un plaer, gaudir d’una ruta d’anada marcada per el vent, però d’una singularitat excepcional, va ser la cirereta del pastis d’una jornada amb estones bones i no tant bones.
Les bones com he dit abans: els companys de viatge, els paisatges, les estones de repòs com el l’esmorzar , el dinar o les tertúlies que es generen en aquest actes, el retrobament amb el poble de Manzanera i els seus habitants i la pujada al pic de Javalambre, amb un paisatge excepcional.
Les no tan bones: que un dels companys de viatge no arribés al nostre destí, que un altre veies la seva moto per terra i la ultima píndola una punxada a l’autopista i no poder tornar tot el grup a fer una cervesa a Cal Micky. El vent? No va ajudar, però amb la especial il·lusió amb la que varem emprendre aquest viatge, va quedar en una anècdota per explicar en les nostres converses moteres en qualsevol bar.
Però la cosa no acaba aquí, ens esperen en el futur molts viatges i perquè no, l’any vinent tornar a buscar la preuada “Estrella de Javalambre”.